Els peus d’un home gran han suportat molts passos i el pes del cos durant anys. És per això que en arribar a certa edat aquests comencen a notar no sols el pas del temps, sinó també alguns símptomes d’envelliment.
Per afavorir la independència de la persona gran, prevenir caigudes i altres problemes associats amb la mobilitat, els peus requereixen una atenció adequada.
Problemes més comuns
La disminució de greix plantar i la mala circulació poden provocar lesions que, si es curen a temps, no tenen perquè derivar en grans complicacions per als peus geriàtrics.
No obstant això, hi ha altres alteracions que sí que poden presentar problemes i s’han de tenir en compte. Les lesions més freqüents per les quals les persones més grans de 65 anys acudeixen a la consulta podològica són:
- Alteracions als peus:
- Hallux valgus: El halux valgus o galindó és una deformitat del dit gros que produeix una prominència lateral de l’os
- Peu pla: És un terme que es fa servir per descriure aquell peu que compta amb l’absència total o parcial de la curvatura, creant una àrea de màxim contacte de la planta del peu amb el terra.
- Peu cavo: És aquell peu que presenta un arc més arquejat o exagerat que un peu normal, fent que el peu sigui relativament inflexible. Això augmenta el repartiment del pes cap a la zona de l’avantpeu, produint dolor.
- Peu valgo: És aquell peu que pateix una desviació del taló cap a fora i un “efecte de caiguda” de la part interior que sembla tocar a terra. Provoca una certa inestabilitat a l’hora de caminar o córrer. Podeu requerir tractament.
- Peu varo: És aquell peu que orienta la seva planta cap a dins, recolzant la vora externa i els darrers dits (anul·lar i menut). Normalment, va associat a una lateralització de les cames i dels genolls.
- Espolons: Aquestes alteracions consisteixen en dipòsits de calci que es localitzen als ossos dels peus. De vegades poden ser summament dolorosos i molestos. Per la seva freqüència destaca l’esperó calcani.
- Alteracions a la pell ia les ungles:
- Callo: És un engrossiment de la peu que es forma a la part de dalt oa un costat d’un dit del peu. Generalment es desenvolupa a la porció òssia del peu, a la cambra i el cinquè dit. Està causat, la majoria de vegades, per un calçat que no s’ajusta al peu.
- Durícia: És un engrossiment de la pell del peu més gran que el call i no compta amb vores definides. Sol aparèixer a la planta del peu, sobretot a la porció òssia que es troba entre la planta i els dits (avantpeu), que és la zona on recau el pes del cos en caminar.
- Ull de gall: També conegut com a heloma interdigital, és una lesió que apareix entre els dits del peu. Consisteix en la maceració de la pell que hi ha entre els dits. És una lesió més dolorosa que el call.
- Onicogrifosi: És un augment exagerat del gruix de les ungles que poden fins i tot acabar corbant-se en espiral.
- Onicodistròfia: És una afectació de la coloració i/o la forma de l’ungla per defectes congènits, malaltia cutània (psoriasi) o generalitzada (lupus eritomatós) o per origen traumàtic, estructural o infecciós.
- Esquerdes: Alteracions dermatològiques que apareixen per sequedat extrema als peus. Als talons és on es desenvolupen amb més freqüència. Les esquerdes, a més de ser molt doloroses, es poden convertir en una font d’infecció.
- Úlceres: També conegudes com a nafres, són lesions obertes de la pell que apareixen per pressió o fregament continuat amb el calçat.
- Mala posició dels dits:
- Dit en arpa: És una deformitat als dits del peu en què es produeix una flexió a la base del dit, on l’articulació del medi és la que apareix doblegada cap avall.
- Dit en martell: És una deformitat als dits del peu on l’articulació flexionada és la del medi. Es diu així perquè la posició que adquireixen els dits és similar a un martell.
- Dit en maça: És aquella deformitat dels dits on es produeix una flexió a l’articulació més propera a la punta dels dits del peu.
- Dit supraductus: Més conegut com a dit superposat. És una deformitat que passa quan un dit del peu es munta sobre un altre.
- Deshidratació de la pell dels peus: La pèrdua de teixit adipós i la deshidratació són dos factors que augmenten les possibilitats daparició de lesions als peus.
Com tenir cura dels peus?
La cura dels peus de la gent gran és molt necessària, juntament amb l’ús d’un calçat o plantilles adequades. Això pot ajudar a prevenir l’aparició de patologies, evitar possibles complicacions en el futur i afavorir-ne tant el grau d’autonomia com el benestar. Recomanem:
- Tenir una correcta hidratació
- Utilitzar calçat adequat
- Usar plantilles, si cal
- Visitar el podòleg de forma regular : Les cures periòdiques realitzades per un podòleg poden millorar la independència de l’ancià i prevenir caigudes.
