L’ésser humà, quan arriba a una edat, s’enfronta al repte d’envellir de manera molt diferent que la resta dels éssers vius.
Sobre tots els aspectes en el desenvolupament de la nostra vida, el que més ens identifica és el factor social, ja que, des del mateix moment del nostre naixement, vivim i ens desenvolupem compartint amb altres éssers de la nostra espècie, ja sigui amb la família, ja amb persones d’altres àmbits, col·legi, amics, feina…en definitiva, som éssers socials.
Les diverses complicacions que es presenten a les nostres vides quan envellim, afecten en gran mesura la nostra forma habitual de socialitzar. No només per la pèrdua d’aquells que se’n van anar, sinó que afeccions i patologies pròpies de la vellesa, limiten les relacions socials per pors i vergonyes.
Depressió, incontinència, manca d’agilitat són algunes d’aquestes patologies que influeixen negativament en el manteniment i la promoció de l’activitat social del gran.
És del tot necessari tenir present que, tal com vivim en societat, ens hem d’esforçar per mantenir aquesta dinàmica en els nostres anys d’envelliment, mantenint les relacions socials ja existents i fins i tot creant-ne de noves.
Tercera Edat no és igual a solitud
És el que hem de descartar de la nostra percepció respecte a la gent gran. Com més longevitat, entenem que la persona es va quedant més sola, un aïllament social que cal combatre.
Com més aïllament menor qualitat de vida, vulnerabilitat, inseguretat i dependència. El vell s’abandona. La integració social és la tornada a la truita.
Sentir-se part d’una comunitat fomenta un envelliment saludable i dinàmic que manté a ratlla les patologies que sens dubte s’agreugen quan la persona gran se sent sola.
Socialització en la gent gran igual a salut
Els beneficis de les relacions socials a la gent gran, una socialització activa, presenta efectes positius en malalties pròpies de la tercera edat.
Físicament, està demostrat que la gent gran pateix menys dolors en ossos i articulacions, es rebaixa la hipertensió, es controla millor la diabetis i, anímicament, milloren els episodis d’ansietat i depressió.
Socialitzar forma part d’un envelliment actiu, ja que cal participar-hi i atendre aquestes xarxes socials que són indispensables per al bon manteniment de la vitalitat i la salut.
Consells per socialitzar a la tercera edat
La família. Indispensable. En gran se sent del tot segur quan està integrat al seu entorn familiar. Els sentiments que es generen en aquest àmbit són d’enorme fortalesa, cosa que els motiva sempre que se sentin inclosos i útils, simplement en la creença que aporten en comptes de restar.
Els amics. La seva parcel·la personal fora de l’àmbit familiar, on trobar persones que estiguin en situació similar i amb les quals pugui compartir experiències i activitats.
La comunitat. Veïns de diferents condicions i edats, però amb un vincle referit a una mateixa situació, ja siguin del mateix edifici o del mateix barri. Aquí trobareu un lloc on rebre i aportar, compartir i interactuar en objectius que afecten la convivència.
És un fet que totes les persones de la tercera edat que mantenen i cuiden la seva pròpia xarxa social aconsegueixen assolir una gran millora en el benestar psicològic i físic.
Orientar-los i ajudar-los a aquest manteniment condueix a evitar-los estrès, a insuflar-los confiança seguretat i, en poca paraula, al manteniment de la seva salut.
