La Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya , segons el seu president, el Sr. José Manuel Ramírez, denuncia recentment que “es necessitarien 16 anys per tenir al complet la llista d’espera amb la tendència que es marca en les dades oficials del primer trimestre de l’any “.

 

Actualment són més de 400.000 les persones que han estat valorades i reconegudes amb un grau de dependència, i que es troben sense rebre cap tipus de prestació o servei, tot i tenir aquests drets reconeguts legalment, que representen el 34% dels potencials beneficiaris del sistema d’Atenció a la Dependència (SAAD). A la crua realitat aquesta circumstància es tradueix que durant l’any 2.015 hagin arribat a morir més de 45.000 persones en aquesta situació.

L’esmentada Associació afegeix que en aquests últims anys “el sistema ha rebut un immens cop jurídic i financer, que ha recaigut sobre les persones en situació de dependència, sobre els seus familiars i també sobre l’administracions territorials obligades a la gestió i que es veuen impossibilitades per incrementar i millorar les atencions al ritme requerit … “

En els últims temps no s’està reduint la llista d’espera de les persones dependents com a conseqüència d’un increment de les prestacions i serveis del SAAD, sinó que això s’ha degut a diversos factors:

a) Causes administratives (tardança en la tramitació d’expedients, duplicitats, caducitats o renúncies).

b) Aplicació de nous barems a l’hora de valorar les persones dependents, com per exemple, la supressió dels dos Nivells que existien a Catalunya dins de cada Grau de Dependència. Resulta paradoxal, però en els últims anys ha crescut el nombre de persones valorades que no han obtingut grau.

c) La mort del titular del dret mentre es trobava en llista d’espera, és a dir, de la persona dependent que havia estat valorada ia la qual legalment se li havia reconegut el dret, i que encara es trobava en llista d’espera sense arribar a rebre cap prestació, el que s’ha vingut a denominar el “llimbs de la dependència”.

Pel que fa al lleuger increment dels serveis esgrimit des de les administracions públiques, això obeeix, més que a un real augment dels serveis i / o prestacions, a l’increment del copagament o aportació econòmica dels beneficiaris del sistema, ia la reducció de les prestacions econòmiques destinades als cuidadors no professionals.

Finalment, des de la “ASSOCIACIÓ ACAD” , de la qual forma part la Residència Sol i Natura, creiem que invertir en un millor sistema que permeti donar suport en la seva vida quotidiana a les persones dependents, que possibiliti conciliar a les famílies, que generi ocupació i importants retorns a les arques públiques, i que es basi en inequívocs principis de justícia i de solidaritat recíproca, és una de les mesures més intel·ligents i demandades que podrien prendre el Govern Central i els Autonòmics actualment.

.