Relliscar, ensopegar, baixar per una escala sense barana o enfilar-se en un tamboret són causes freqüents de caigudes, que en el cas de les persones grans poden arribar a afectar greument la salut.
Aquest tipus d’accidents poden ser fruit de la mala sort o problemes relacionats amb el procés d’envelliment mateix, com la pèrdua de visió o la debilitat muscular, però també poden ser conseqüència de factors que es poden controlar .
Determinats medicaments poden augmentar la predisposició a patir caigudes . En alguns casos, només cal prendre algunes mesures de prevenció, com l’ús de bastons o caminadors i la realització d’exercicis per millorar la mobilitat. En altres casos, però, el metge ha de valorar, en funció del nivell de risc, si cal reduir la dosi d’aquest tipus de fàrmacs o interrompre’n el tractament .
Quins medicaments pot provocar una caiguda?
Tots els medicaments produeixen efectes secundaris. Alguns d’aquests efectes, com ara la confusió, la somnolència, la sedació, les alteracions de l’equilibri o de la marxa i els trastorns de la visió, poden predisposar la persona a patir una caiguda.
Els medicaments que s’associen a un risc més gran de caigudes són alguns que s’utilitzen per al tractament d’algunes malalties de salut mental, com ara antidepressius i antipsicòtics, així com els medicaments per dormir. A banda d’aquests, hi ha altres medicaments que poden augmentar el risc de caigudes:
- Medicaments per al dolor. Algunes persones que prenen analgèsics derivats de la morfina presenten efectes sobre el sistema nerviós central (mareig, mal de cap, somnolència, confusió, etc.).
- Medicaments per al tractament de la malaltia de Parkinson i broncodilatadors per a malalties respiratòries. Alguns dels broncodilatadors que s’utilitzen per al tractament de les malalties respiratòries (asma i MPOC) i alguns dels medicaments per tractar la malaltia de Parkinson poden provocar visió borrosa i confusió, especialment en persones grans.
- Medicaments per al tractament de la diabetis . Les persones amb diabetis tenen un risc més alt de patir fractures per les caigudes que provoquen els estats d’ hipoglucèmia (disminució del nivell de glucosa o sucre a la sang).
- Medicaments per al control de la tensió arterial. Aquests medicaments poden produir un descens excessiu de la tensió arterial per un canvi brusc de posició corporal (per exemple, estar assegut i posar-se dret) i arribar a provocar mareig o desmai. Poden reduir a més la densitat mineral òssia i aquest efecte també s’associa a un risc més gran de caigudes.
- Altres medicaments. Dins aquest grup s’inclouen medicaments que tracten la hiperplàsia benigna de pròstata (engrandiment de la pròstata), els col·liris que s’utilitzen per als glaucomes i els fàrmacs que poden produir un contingut anormalment baix de potassi a la sang, com els corticoides i els diürètics, o de sodi, com els antiepilèptics.
Mai deixeu de prendre cap medicament que us hagi prescrit el vostre metge o metgessa sense consultar-lo prèviament, que és qui ha de valorar si cal revisar la seva medicació, reduir la dosi o retirar-la.
Com evitar les caigudes?
Utilitzar bastons o ajuts per caminar i un calçat adequat poden ajudar a reduir el risc de patir una caiguda.
També convé fer revisions oftalmològiques periòdiques per garantir una bona salut visual i fer exercicis per millorar la mobilitat i l’equilibri.
En cas que tingueu dubtes sobre la vostra medicació, consulteu amb el vostre metge o professional sanitari de referència.
