L’epilèpsia és un trastorn del cervell en què grups de cèl·lules presenten excés de descàrregues elèctriques i transporten els senyals de forma sobrepassada.
Aquest trastorn s’associa a determinats símptomes que poden variar segons el territori cerebral afectat: moviments amb espasmes, fenòmens sensorials, emocions o pèrdues de coneixement, períodes de confusió, fixació de la mirada, etc. Aquests símptomes els poden detectar tant la persona que els pateix com qualsevol altra que ho observi en el moment en què els pateix.
L’epilèpsia pot aparèixer a qualsevol edat. Afecta tant nens com adults, però l’epilèpsia primària sol iniciar-se a edats primerenques de la vida. En un nombre molt reduït de casos, aquells en què no es controla la freqüència de les crisis, ia causa dels efectes sobre el sistema nerviós central, pot tenir com a conseqüència una lesió cerebral permanent generadora d’invalidesa i discapacitat greu.
La mortalitat està relacionada amb complicacions greus com l’estat epilèptic o l’aparició de crisis en situacions laborals o ambientals de risc, com el treball en bastides, la conducció de vehicles, etc.
Símptomes de l’epilèpsia
La simptomatologia és diversa segons l’àrea cerebral afectada:
- Espasmes o convulsions.
- Experimentació de fenòmens sensorials.
- Pèrdues de coneixement.
- Períodes de confusió.
- Fixació de la mirada.
Les crisis epilèptiques són molt freqüents; 3 de cada 100 persones en tenen. El diagnòstic implica repetició de crisi i aquesta passa en 1 de cada 100 persones.
Tractament de l’epilèpsia
El tractament de l’epilèpsia es realitza fonamentalment amb fàrmacs i de forma ambulatòria. Hi ha un ampli arsenal de medicaments antiepilèptics que cal utilitzar adequadament segons el tipus d’epilèpsia i el pacient. En alguns casos, és important conèixer el nivell de medicament a la sang per establir amb seguretat la dosi necessària.
El tractament es pot retirar si no es produeixen crisis en un període de tres a cinc anys. Entre un 10 i un 20% dels pacients no responen al tractament i cal revalorar-ne el diagnòstic i estudiar la possibilitat de tractament quirúrgic. Aproximadament, la meitat d’aquests pacients es podran beneficiar de la cirurgia. Finalment tindran indicació quirúrgica un 1,5% dels pacients catalogats definitivament com a resistents al tractament.
Les línies de recerca terapèutica estan establint si el trasplantament de cèl·lules productores de GABA (àcid gamma-aminobutíric), un neurotransmissor inhibidor, pot servir per controlar les crisis.
Prevenció de l’epilèpsia
La prevenció es pot basar en el control dels desencadenants o de les causes que, en bona part de les ocasions, tenen a veure amb l’aparició de la crisi:
- Alteracions del ritme somni-vespra: la privació del son té efectes sobre l’activitat elèctrica cerebral.
- Consum dalcohol: per dany cerebral secundari al consum o per efecte agut i directe del consum.
- Menstruació: els canvis hormonals del cicle o la retenció daigua que lacompanya.
- Estrès físic (infeccions, cremades greus, cirurgia major, traumatisme greu).
- Estrès psíquic o emocional.
- Fàrmacs: alguns antidepressius, barbitúrics, benzodiazepines, antihistamínics, etc., per l’ús de dosis elevades o per la supressió brusca.
- Malaltia cerebrovascular: les lesions per infart o vessament cerebral.
- Tumors cerebrals.
- Epilèpsies reflexos: estímuls lluminosos o acústics molt intensos poden desencadenar aquest tipus de crisi.
