La malaltia de Parkinson la pateix l’1% de les persones majors de 60 anys.

És una malaltia degenerativa consistent en la mort de les neurones dopaminèrgiques, productores de la dopamina, necessària per a una adequada coordinació dels moviments.

 

La causa de la malaltia continua sent desconeguda, encara que es creu que hi ha un cert patró hereditari familiar.

 

Símptomes de la malaltia de Parkinson

El Parkinson es caracteritza per: la rigidesa progressiva, la lentitud primer i després la falta de moviments (de braços, en l’escriptura, desapareix el parpelleig, etc.), la postura encorbada i el tremolor.

El tremolor és el signe més conegut de la malaltia de Parkinson. Però no totes les persones grans que tremolen tenen malaltia de Parkinson; un tremolor molt freqüent és el tremolor senil, que és hereditari i que no es manté estable, llevat que s’acompanyi de la resta dels símptomes del Parkinson.

En els malalts amb Parkinson s’alenteixen tots els moviments i l’expressió verbal, la qual cosa fa pensar que també les seves capacitats mentals estan alterades i que pateixen demència. Però no és així.

El pacient conserva la seva lucidesa, però és presoner del seu cos, d’un implacable engranatge que alterna els moments de lentitud i rigidesa amb altres normals.

Es tracta d’un ritme irregular, despietat per al malalt i difícilment suportable per al seu entorn, al qual li costa a vegades comprendre-ho.

El malalt amb Parkinson passa per moments en els quals es troba normal amb altres en què presenta molt tremolor o molta lentitud, com si portés tota una armadura a sobre que li impedeix moure i expressar-se amb normalitat.

El rostre pot ser amímico, sense expressió, el que no vol dir que el pacient no entengui, senti i comprengui tot el que passa al seu voltant.

És important acudir com més aviat millor al metge especialista i seguir de manera rigorosa el tractament mèdic prescrit, ja que en aquesta malaltia és molt eficaç, i comentar al metge totes les incidències que apareguin amb la seva administració: quan sembla que deixa de fer efecte, si es presenten altres símptomes o moviments rars, etc., ja que actualment hi ha diferents fàrmacs que són efectius en aquest trastorn.

 

Recomanacions per a malalts amb Parkinson

Algunes recomanacions útils per als familiars de persones grans amb Parkinson són les següents:

Fer exercici, ja que en combinació amb la medicació millora la qualitat de vida gràcies a la disminució de la tensió i la rigidesa del malalt. Cal animar-lo per tots els mitjans al que camini cada dia.

Valorar positivament les forces i capacitats del malalt.

parkinson-símptomes-edat-avançada

– No insistir en allò que no pot fer.

Implicar-li en la presa de qualsevol decisió que li concerneixi.

Evitar estresar-li i no donar mostres d’impaciència.

Distribuir les tasques i activitats del dia en etapes curtes i successives a fi de facilitar la seva realització.

Cal no oblidar que una persona amb Parkinson no pot fer dues coses alhora i que necessita executar cada moviment de forma conscient.

Afavorir el descans. Les tasques quotidianes exigeixen més temps i energia a un malalt amb Parkinson que a qualsevol altra persona. Per això és essencial que descansi i recuperi la força necessària per dur-les a terme. Per la seva banda, la família ha de ser respectuosa quan el malalt es mostri cansat, cosa que succeeix amb rapidesa.

– Reservar els moments en què el medicament produeix el seu màxim efecte per a la realització de les activitats que requereixin més moviments, com la higiene personal o el vestir-se.

– Tenir en compte que els problemes d’incontinència són deguts a la lentitud amb què la persona malalta es dirigeix al bany, que ha d’estar el més pròxim possible a l’habitació on el malalt passa la major part del temps.

– Si el pacient té dificultats amb el llenguatge, cosa freqüent, però que no passa en tots els casos, cal mirar-lo de front i prestar-li tota l’atenció, donant-li temps per pronunciar les frases, sense interrompre ni parlar per ell.

Cal indicar amb un moviment del cap que se li ha entès o, en cas de dubte, repetir el que es creu haver entès i preguntar-li si era això el que volia dir.