No podem romandre impassibles quan ens aixequem i esmorzem amb notícies publicades als mitjans que desprestigien com a professionals a les persones que treballem a les residències i als centres de dia de la tercera edat, fins i tot alguns atrevint-se a acusar-nos de maltractament psicològic cap a les persones grans.
El model d’assistència que des de fa ja diversos anys es ve desenvolupant i implementant a les residències i centres de dies de la tercera edat té com a nucli bàsic d’atenció a la persona del resident o de l’usuari, als seus interessos i preferències, amb la implicació de les famílies, per millorar la seva qualitat de vida, model que últimament ha consolidat sota la nomenclatura “Atenció centrada en la persona” (ACP).
L’equip interdisciplinar dels centres (auxiliars, tècnics i directors) es preocupen de conèixer a la persona gran, traçant la seva història de vida, per tal de comprendre-millor, de respectar els seus gustos i preferències, perquè pugui continuar sent la mateixa persona que va ser i, al cap ia la fi, aconseguir el nostre objectiu en comú, que no és altre, que aconseguir el seu benestar, fent la seva vida més fàcil i agradable.
Els equips directius dirigeixen el seu esforç en planificar i implementar en el si de les nostres organitzacions una formació orientada a millorar les competències tècniques i professionals dels empleats que atenen als nostres majors, potenciant els seus coneixements i dotant-los de les eines necessàries perquè siguin capaços d’introduir els canvis que en els processos formatius els han estat plantejats, i d’aquesta manera aconseguir implementar un model d’atenció centrat en la persona.
Queden moltes coses per fer, moltes coses que polir en el desenvolupament del nostre treball i en aquest camí estem, amb dedicació i consciència que hi ha una necessitat de canvi en la manera de mirar els centres geriàtrics per part de tots, no només de les persones que treballem a les residències.
Al personal se li forma perquè tracti amb molta amabilitat a les persones residents o usuàries de centres de dies. La seva formació els ensenya que a un ancià no se’l tracta com a un nen petit, ja que encara que tingui molts anys, un deteriorament cognitiu per les seves patologies mèdiques o vegi poc, segueix sent un home o una dona, amb els seus drets i la seva dignitat, tan íntegres com pugui tenir-los qualsevol de nosaltres, i amb una llarga història de vida, experiència i coneixements acumulats al llarg dels anys que, en moltes ocasions ens podria sorprendre.
Davant d’un ancià que s’expressa malament i costa d’entendre, no li alcem la veu, tret que de veritat no et senti, mantenim la calma, i amb un discurs clar i senzill ens fem entendre. Moltes vegades, ni tan sols el discurs cal, n’hi ha prou plantar davant de la persona, que et vegi la cara i la teva expressió, i descobreixes la seva mirada de complicitat que et confirma que t’ha entès.
La nostra ètica tampoc ens permet parlar en presència de la persona gran, com si aquesta no estigués…
Li demanem opinió a la psicòloga de la Residència Sol i Natura, la Sra. Meritxell Rosa, titulada en un màster de gerontologia, una més d’aquestes milers de professionals que treballen a les residències geriàtriques per i per a la gent gran, i li preguntem per la opinió que li mereix sentir en els mitjans que se’ns titlli de “maltractadors” als centres. Ens manifesta que “treball des de fa alguns anys en l’àmbit geriàtric, en residències. Al llarg de tot aquest temps he tractat a la gent gran com el que són: persones d’avançada edat, amb la seva història de vida, les seves experiències, els seus valors, etc, sent cada un d’ells una persona singular, individual i especial, diferent a una altra (òbviament com totes les persones!).
Sí, segurament, als centres geriàtrics podem cometre errors, però es fa el màxim esforç per tot el personal per acompanyar en aquesta etapa de la vida, suplir aquelles necessitats bàsiques que no puguin realitzar per elles mateixes, escoltar les històries que volen explicar-nos i tot allò que pugui optimitzar la seva qualitat de vida donat el canvi que suposa viure en una residència. Queden moltes coses per fer, moltes coses que polir en el desenvolupament del nostre treball i en aquest camí estem, amb dedicació i consciència que hi ha una necessitat de canvi en la manera de mirar els centres geriàtrics per part de tots, no només de les persones que treballem a les residències.
Maltractament psicològic? Perdó, però no puc evitar esbossar un somriure quan llegeixo l’article i torno a veure que entre d’altres, el centre de la diana som aquells professionals entregats a acompanyar els nostres avis com a persones, gent gran, amb el seu nom i cognoms, respectant les seves creences , els seus valors, els seus sentiments, les seves emocions, pensaments i tot allò que fan que cada persona sigui única.
De nou, trobo a faltar que no es parli del maltractament rebut des de les comunitats autònomes, les conselleries i govern estatal: les retallades, l’etern conveni de les residències i altres elements es manifesten en autèntics signes que sí cal remarcar com a autèntics factors de maltractament : nombre limitat d’absorbents (compreses i bolquers) necessaris per a una persona gran amb incontinència, eliminació de tractaments mèdics farmacològics per reducció de costos i ràtios en la Sanitat, augment del grau de deteriorament cognitiu i funcional per estalviar ajudes econòmiques en l’àmbit de la Dependència, visites mèdiques d’especialistes que no arriben, … en definitiva, la manca de polítiques dirigides a aquest sector de la població: els professionals que ens dediquem vocacional i professionalment a l’acompanyament de persones grans veiem a les persones, no un número d’història ni una etiqueta ni una despesa.
Som realistes i sabem que sempre hi ha coses per millorar i en aquesta millora està el nostre afany i acompliment en el dia a dia i per una vegada, seria interessant que les mires es posessin una mica més amunt dels professionals de camp. “
Podríem resumir tot en que en les residències i centres de dia tenim molt en compte a la gent gran, com a persones que integren un col·lectiu vulnerable, i pensem de cor en l’actitud que hem d’adoptar a l’hora de cuidar-los, per tenir en compte la seva història de vida i aconseguir el seu benestar.
.
