Fins ara l’ús de la contenció als centres ha tingut com a objectiu el de contenir físicament i/o farmacològicament al resident que s’agita o que té una conducta violenta, per a reduir d’aquesta forma el risc de caigudes, autolesions, el dany a altres persones, fins i tot, el deteriorament de les instal·lacions, i qualsevol altre accident amb greu perjudici per la seva pròpia integritat física o dels demés.
No obstant, aquest model de gestió els darrers anys ha començat ostensiblement a canviar en el nostre sector. La supressió i/o l’ús racional de les contencions físiques està comportant un canvi de model assistencial centrat en la persona i en la seva dignitat, així com un treball d’equip interdisciplinar amb tot el personal d’atenció directa, repte al que cada dia es sumen més residències, que comencen a treballar per assolir aquest objectiu, i que també ve propiciat des de la tasca d’assessorament desenvolupada pel Servei d’Inspecció.
Ara, a la gran majoria de les residències estem valorant a la persona com a individu particular, estudiant les seves necessitats, la seva problemàtica, les serves característiques i factors de risc, amb el propòsit d’arribar a una solució que resolgui “el problema” sense necessitat d’ utilitzar dites subjeccions, i sols quan no funcionen aquestes mesures alternatives, perquè hagin resultat infructuoses, es recorre a algú dels tipus de mesures de subjeccions.
Hi ha diversos mètodes que ens ajuden per a arribar a ser un centre lliure de contencions.
Per altra banda, tampoc es pot pretendre una seguretat total pels nostres residents, una sobreprotecció a l’hora de cuidar no és bona, ja que això invalidaria la pròpia existència, i s’ha de promoure l’autonomia personal i s’ha d’assumir el risc que comporta la vida mateixa, de la qual cosa les famílies també han de ser conscients, col·laborant tots junts per conèixer i respectar els valors i voluntats de la persona atesa. Com una vegada va dir-me una Inspectora de Benestar Social, “noia, la vida és un risc…”
L’actuació immediata estàndard, en front a tot canvi significatiu de comportament, és fer una valoració integral de la persona, identificant i tractant els problemes psicosocials, funcionals i sanitaris que puguin ser responsables de la situació particular del resident.
S’utilitza el denominat mètode conceptual “DSM”, que consisteix en l’observació durant hores de la conducta del resident, en diferents franges horàries, a fi de detectar els possibles problemes i les necessitats que precisa. A continuació, per part del personal sanitari i cuidador s’ha d’analitzar tota la informació i valoracions, i després, amb tota la informació acumulada, s’ha de decidir per part de l’equip interdisciplinari què es farà, adoptant un pla de mesures com a estratègia que sigui adequat a l’estat de la persona, entre les que destaquen:
- Fer un abordatge verbal envers la persona.
- Fer un tractament dels problemes de salut del resident.
- Aplicar mesures ambientals i/o conductuals, com per exemple:
a) Modificar l’entorn físic a les necessitats i al benestar de les persones, com crear espais diferenciats, adaptacions a la vida diària i estímuls sensorials, i per fer-lo més segur, com per exemple, utilitzar butaques ergonòmiques amb orelleres i amb reposa peus, pel descans diürn del resident; a les habitacions, llits articulats més baixos, que evitin que el resident es faci mal si cau a terra, a més a més de baranes, com a element de seguretat, i sempre i quan no hi hagi el risc de que el resident pugui saltar per sobre de la barana; un paviment que sigui un terra calent; un jardí terapèutic, dotat d’horts urbans, aigua i textures de colors, i baranes als recorreguts, etc..
b) Organitzar un programa d’estimulació física i activitats que arribi al màxim nombre d’usuaris i que sigui impartit pel màxim nombre possible de professionals. Resulta molt important que la persona gran faci un tipus d’exercici adequat a la seva situació mèdica, com per exemple, donar passeigs.
c) Mantenir la rutina habitual de cada individu.
d) Augmentar el tracte amable i humanitari per part del personal sanitari i cuidador envers la persona, com per exemple, gratar l’esquena, fer massatges de mans, abraçar o agafar les mans, ja que transmeten una influència calmant i una sensació d’amor i de seguretat, que fa disminuir els problemes de comportament.
En definitiva, els professionals que treballem a les residències intentem reconèixer i respondre a les necessitats particulars de cada resident, amb un recolzament psicosocial, cures sanitàries, activitats i exercici regular, en un entorn físic més segur, suprimint l’ús de contencions, o reduint-lo als casos que les altres mesures alternatives no han donat èxit.
.
