En els darrers anys, el model d'atenció a les residències de gent gran ha experimentat una transformació significativa, orientant-se cap a enfocaments més humanitzats i centrats en les necessitats individuals dels residents. Dos dels pilars fonamentals d'aquesta evolució són l'Atenció Centrada a la Persona (ACP) i la implementació d'unitats de convivència que busquen proporcionar un entorn més proper a la llar i respectuós amb la dignitat de la gent gran.
Atenció Centrada a la Persona: un canvi de paradigma
L'ACP és un model assistencial que posa el resident al centre de la seva cura, reconeixent la seva individualitat, autonomia i dret a participar activament en les decisions que afecten la seva vida. Aquest enfocament s'allunya de l'atenció estandarditzada i cerca adaptar els serveis a les preferències i necessitats de cada individu. Segons un estudi publicat a la Revista Espanyola de Geriatria i Gerontologia, la implementació de l'ACP en residències de gent gran ha mostrat millores en el benestar i la capacitat dels residents per afrontar el seu dia a dia. (www.elsevier.com)
Els principis fonamentals de l'ACP inclouen:
- Individualització de la cura: Dissenyar plans d'atenció personalitzats que respectin les històries de vida i preferències dels residents.(InfoGeriatría)
- Empoderament del resident: Fomentar la participació activa en les decisions sobre la seva pròpia cura.
- Relació de confiança: Establir enllaços significatius entre residents i professionals.(blog.lunet.es)
- Entorn casolà: Crear espacios que imiten la calidez y comodidad del hogar.(blog.lunet.es)
Aquest model no només millora la qualitat de vida dels residents, sinó que també promou un ambient de respecte i dignitat.
Unitats de convivència: la llar com a model
Les unitats de convivència són una modalitat datenció que busca replicar lambient duna llar dins de la residència. Consisteixen en grups reduïts de residents que comparteixen espais comuns com ara cuina, menjador i sala d'estar, promovent una convivència més natural i propera. Aquest model, originat als països nòrdics, ha estat adoptat a diverses regions d'Espanya, com aquí a Catalunya, on la nostra nova residència Sol i Natura de Pallejà l'ha implementat tenint un total de 7 unitats de convivència compreses en grups d'entre 12 i 20 persones. (InfoGeriatría)
Els beneficis d'aquest model inclouen:
- Ambient familiar: Fomentar relacions properes entre residents i personal, reduint la sensació d'institucionalització.
- Atenció personalitzada: Equips professionals assignats a cada unitat, amb coneixement profund de les necessitats i preferències dels residents.
- Rutines adaptades: Flexibilitat en horaris i activitats, respectant els hàbits i desitjos dels residents.
- Participació activa: Involucrar els residents en la presa de decisions sobre el seu entorn i activitats, enfortint la seva autonomia.
A més, aquestes unitats solen comptar amb espais comuns com a jardí, sala d'actes, sala de visites, perruqueria, etc. per facilitar la interacció social i la integració amb la resta de la comunitat, contribuint al benestar emocional i social de la gent gran.
Desafiaments i perspectives futures
Tot i els avenços, la implementació de l'ACP i les unitats de convivència enfronta desafiaments com la necessitat de formació contínua del personal, l'adaptació d'infraestructures i l'assignació de recursos adequats. (Lares Navarra)
Conclusió
La transició cap a models datenció centrats en la persona i la implementació dunitats de convivència representen passos significatius cap a una atenció més humana i respectuosa amb la dignitat de la gent gran. Aquests enfocaments no només milloren la qualitat de vida dels residents, sinó que també promouen un envelliment actiu i participatiu. És fonamental continuar avançant en aquesta direcció, garantint que les residències siguin espais on les persones grans puguin viure amb autonomia, respecte i benestar.